El escritor catalán Francesc Mompó hizo la crítica siguiente sobre mi obra

Aquesta és una de les peces del llibre de poemes El bar de la avenida-33, que junt a Cada vez que cobija el fuego, són les dues obres publicades fins al moment d’aquesta poeta artista colombiana que ja ha estat traduïda a diverses llengües. L’obra de Sofía Rodríguez, pel que fa a algunes crítiques que he llegit, solen qualificar-la de surrealista; cosa que no estic d’acord. De surrealista només hi trobem un cert llenguatge psicoanalític, però poca cosa més. Aquesta poesia, verament maleïda, va conformant-se des de la cruesa de la creació. Les peces són generades fílmicament. Naixen de l’underground de la carn per a projectar-se en la llum. Aquesta energia plàstica que la poeta es projecta a la mansió interna del ulls és la que tracta de definir en sintagmes lingüístics d’una absoluta cruesa com a unitats bàsiques de construcció. Per aproximar-se a la lògica amb què edifica els poemes, el lector haurà d’esforçar-se a reconstruir una gramàtica visual d’una lògica inaudita. Això sí, després d’haver rebut una sotragada sinestèsica en les primeres lectures. Acarar-se a la poesia de Sofia Rodríguez és caminar entre els cristalls d’una selva de sofre. Estem davant d’una poesia extremadament crua, d’una bellesa inaudita, en el sentit etimològic del mot. Moltes més coses es podran dir, i es diran, d’aquesta poeta maleïda que destrossa totes les convencions que se li posen pel davant.

Antología bilingue Horizontes poéticos, Compiladora y traductora la escritora Elisabeta Botan

Uno de los grandes momentos del año 2019: estar en La Antología Rumano Española Horizontes Poéticos